Llenguado,
maira, mollet, daurada, turbot, salmó, tonyina, rap, roger, cloïsses, musclos,
gambes, canaïlles… Tot això i molt més podria distingir d’entre les xarxes d’un
pescador, assegura amb la mirada encara una mica descol·locada per la pregunta.
Va
créixer ara fa 48 anys al número 123 del carrer del Mar, a la Barceloneta, un
barri vinculat íntimament amb l’aigua, la sal, les barques, el port, però també
amb els quarts de casa, la humitat, els carrers estrets, la llibertat de jugar
al carrer, la roba estesa al balcó i els esforços de moltes famílies per
arribar a finals de mes i esmerçar tots els sentits per poder prosperar.
El
vincle amb el mar li ve de molt lluny. “El meu avi matern era pescador des dels
10 anys i jo, de petit, recordo que
sopava peix tots els dies de la setmana”, explica. “Cap a les sis de la tarda,
quan el meu avi ja havia arribat a port amb La
Pescadora, la seva barca, arribava al meu carrer, premia el timbre de casa
dels pares i deixava el llenguado i les gambes, que apartava per a mi”,
afegeix.
Ell
era el rei de la casa, perquè va ser el primer nét i, segurament, per això i
perquè va tenir prou temps per conèixer-lo d’aprop, va ser el que va rebre més
festes de l’avi. El seu segon nom, tot i que ara ha quedat relegat només per a
documents oficials, és el de l’avi i això a ell, que si ara visqués ja hauria
celebrat el seu centenari, el deuria omplir d’orgull.
