“Em vaig quedar en aquell pati immens, on instants
abans un munt de nens vestits amb la bata de ratlles blanques i blau marí
havien fet files per repartir-se per les tres escales que duien cap a les aules
d’aquella escola”, explica mentre pren la fresca a la tribuna, des d’on divisa
l’interior d’illa de l’Eixample, un espai molt similar al que encara ocupa el
col·legi on els seus pares el van matricular als 11 anys, per començar el sisè
curs.
Era el seu primer dia als maristes, la mateixa escola
on anava en Jordi, el seu cosí de només un any menys i que vivia al costat de
casa seva, a la rambla Volart, al barri del Guinardó de Barcelona. A primera
hora del matí, la seva mare l’havia acompanyat fins a les portes del col·legi,
que tenia l’entrada pel carrer València i al cap de pocs minuts es va trobar a
dins d’aquell edifici que tan imposava.
“La meva primera escola va ser l’Acadèmia
Barceloneta i quan ens vam trasladar de barri vaig anar a un col·legi proper a
casa. Vaig començar en un escola minúscula per passar a una de més gran i
finalment acabava als maristes, que era inmensa”, assegura mentre contesta a
les preguntes de manera gairebé sil·làbica, sense extrendre’s massa en detalls.
