“Just
quan era a punt de sortir de l’aigua i ja veia la llum de sol, a la zona on
trencaven les ones, vaig començar a convulsionar i em va agafar un atac. Em van
rescatar per casualitat perquè tots els qui aleshores em coneixien pensaven que
estava fent capbussades. I finalment em vaig salvar de miracle. Fa molts anys
que la mort no em fa por perquè sóc conscient que des dels 20 visc de
propina”.No és la primera vegada que explica aquest episodi de la seva vida, però aquesta vegada -ell que mai ha recordat massa res de la infància- sí que ha intentat recuperar els petits detalls que van marcar aquell primer dia de platja del mes de juliol de 1968, quan només tenia 20 anys i estiuejava a Canet de Mar, amb els seus pares i els quatre germans.
