Cada vigília del
dia de Reis al matí, quan s’apropava el patge reial a la plaça del poble i tots
els nens ja l’havien rebut amb el soroll de les llaunes buides lligades a una
corda llarguíssima que feien sonar pels carrers, ell hi anava amb un sobre
tancat i una carta a dins que sempre acabava de la mateixa manera: “Y este año, como me he portado muy bien,
quiero una Nancy”. I tot seguit firmava la missiva amb bona lletra, tal i
com li havien ensenyat la senyoreta Trini, a l’escola, perquè els Reis no
s’equivoquessin de casa.
Aleshores, les
nines Nancy començaven a fer furor
entre gairebé totes les nenes de la seva edat, perquè s’anunciaven tots els
dies en aquell televisor, encara de blanc i negre. Ell les havia vist a
l’aparador d’aquella botiga de Tortosa, quan hi passava per davant, agafat de la
mà de la mare per anar al metge o a visitar algun familiar.
