El
rellotge de sorra està situat al centre de la taula, omnipresent, mentre les
minúscules partícules de color taronja comencen a caure. Quan avui ella s’ha
aixecat també ha fet llevar els seus tres fills, els ha rentat la cara, els ha
fet l’esmorzar, ha esperat que arribés la cangur, ha deixat el gran amb el seu
pare, perquè el pugi a la casa de Viladrau a iniciar les vacances de Pasqua, ha
trucat al despatx per saber si hi havia res pendent, ha parlat amb un client
per telèfon i ha revisat un document que ha d’entregar per avui mateix. I no
són ni les deu del matí.
Viu
accelerada, com si el temps se li anés a acabar d’un moment a un altre, i algú
li robés, de cop, d’una batzegada.
Sovint ella es diu que hauria de parar, per
descansar, per fugir i relaxar-se, però i si tot s’atura sense avisar? I encara
no ha arribat als 40 anys d’edat, però un dia, ja fa molts anys, la vida se li
va parar en sec.