De petit li
agradava disfressar-se d’indi, de pell roja, de futbolista i de tot allò que li obrís
la ment per viure noves històries. I després, és clar, hi havia la música, un
món que li va venir donat pel seu germà, que uns anys abans que ell, de la mà
del capellà de Sallent, el poble on van néixer, havia entrat al monestir de
Montserrat a fer-hi d’escolanet.
“Els diumenges
pujàvem amb els meus pares a visitar-lo, perquè aleshores els escolans vivien
interns durant tota la setmana. A mi m’encantava perquè hi tenien un
poliesportiu, amb un llit elàstic, on hi podia saltar tota l’estona que
volgués, i també uns futbolins on jugar-hi gratis”, assegura mentre assaboreix
un cafè que acaba de demanar després de saludar a la taula del costat, a un compositor
musical de sèries de televisió catalanes amb qui acaba de coincidir.
El seu ingrés a
Montserrat li va arribar de manera natural. Va seguir els
passos del germà, tot i que es va preparar a consciència amb la professora
Filomena Comellas, que li donava classes a Manresa una vegada a la setmana,
seguint el mètode d’Ireneu Segarra, un mestre i pedagog que entenia
l’aprenentatge de la música a través del joc.
