Obre la porta a la mare i li ensenya
tots els racons d’aquest pis de l’Eixample barceloní que acaben de llogar. La
part de davant, on es troba l’estudi, dóna al carrer Girona i la part de
darrera a una immensa tribuna de finestrals des d’on es pot observar l’esquena
dels edificis de tota la illa, amb les seves galeries i sortides.
La mare observa darrera del vidre i de cop i volta té una estranya intuïció i li ve a la memòria un retrat que guarda a l’àlbum familiar: els avis, que gairebé no va conèixer, amb els seus pares, els cosins i tots els seus germans, menys ella i les dues petites, que encara no havien nascut, en un pati amb reixes acabades en forma de llança.
La mare observa darrera del vidre i de cop i volta té una estranya intuïció i li ve a la memòria un retrat que guarda a l’àlbum familiar: els avis, que gairebé no va conèixer, amb els seus pares, els cosins i tots els seus germans, menys ella i les dues petites, que encara no havien nascut, en un pati amb reixes acabades en forma de llança.
