Viure dins d’un rellotge de sorra

El rellotge de sorra està situat al centre de la taula, omnipresent, mentre les minúscules partícules de color taronja comencen a caure. Quan avui ella s’ha aixecat també ha fet llevar els seus tres fills, els ha rentat la cara, els ha fet l’esmorzar, ha esperat que arribés la cangur, ha deixat el gran amb el seu pare, perquè el pugi a la casa de Viladrau a iniciar les vacances de Pasqua, ha trucat al despatx per saber si hi havia res pendent, ha parlat amb un client per telèfon i ha revisat un document que ha d’entregar per avui mateix. I no són ni les deu del matí. 

Viu accelerada, com si el temps se li anés a acabar d’un moment a un altre, i algú li robés, de cop, d’una batzegada. 

Sovint ella es diu que hauria de parar, per descansar, per fugir i relaxar-se, però i si tot s’atura sense avisar? I encara no ha arribat als 40 anys d’edat, però un dia, ja fa molts anys, la vida se li va parar en sec.

De metles i d’altres doblers

Llegeix a estones el llibre Mitos de la guerra civil de Pio Moa que li ha dut un dels fills, aprofitant que es troba convalescent.  Es recupera d’un infart que per uns dies el va obligar a abandonar Menorca, traspasar a la dona el control i seguiment dels turistes que aquests dies ocupen els seus apartaments situats al costat de casa, i a trasladar-se a l’hospital de Palma. Ell que sempre ha estat tan valent i al final va impedir que els metges allarguessin més del compte la intervenció per temor al dolor, tot i que això ni ho diu ni ho explica. “Ara ja em podria morir, perquè ja ho tinc tot fet”, es repeteix.

Quan mira el seu voltant reconeix cada racó d’aquesta Cala en Forcat. Hi va arribar amb la dona i els tres fills ara fa quaranta anys, quan no existia l’hotel ni tampoc cap de les casetes que ara ocupen la muntanya. Varen comprar el terreny com a solar rústic, s’hi van construir aquesta casa, que van batejar com a Bonanza, en honor a la sèrie televisiva que aleshores feia furor, varen plantar-hi tots aquests pins i hi varen crèixer els fills, a qui va ensenyar a fer pesca submarina, una de les seves grans aficions.

Ara és propietari de sis apartaments d'estil menorquí, alguns d'ells situats a primera línia de mar i al costat de la piscina que hi va fer construir, dos xalets, i d'altres sis casetes situades una mica més allà. Els lloga durant els mesos que hi fa bon temps -de maig a octubre- i li arriben reserves de tot arreu: de la resta de la Península, de Mallorca i també d'Alemanya. Des del club de submarinisme, que ell va muntar, l'alemany que el regenta li envia compatriotes. No es pot queixar.