A dins del maletí vermell

Des que la jubilació forçada el va obligar a abandonar allò que més estima, el periodisme, i la seva vida de corresponsal fora d’Europa ha decidit instal·lar-se sol, durant llargues temporades en aquesta casa, a les afores d’un petit poble situat en aquestes terres àrides que el van veure nèixer. Es promet que mai es quedarà a dins amb les persianes baixades i, per això, ha buscat motius per relacionar-se amb els veïns, però també passa el temps llegint i observant com creix el jardí i la vinya.

Hi ha pensaments i records de la seva vida que ara que ja fa alguns anys que torna a viure a Catalunya potser ja no li pertanyen, perquè són compartits o bé perquè els va deixar enrrera, a Marroc, a la guerra fraticida d’Algèria, a la Franja de Gaza, als camps de refugiats palestins o a Jerusalem, però d’altres els guarda gelosament en una capseta molt íntima. Són seus i no els vol fer públics.

De metles i d’altres doblers

Llegeix a estones el llibre Mitos de la guerra civil de Pio Moa que li ha dut un dels fills, aprofitant que es troba convalescent.  Es recupera d’un infart que per uns dies el va obligar a abandonar Menorca, traspasar a la dona el control i seguiment dels turistes que aquests dies ocupen els seus apartaments situats al costat de casa, i a trasladar-se a l’hospital de Palma. Ell que sempre ha estat tan valent i al final va impedir que els metges allarguessin més del compte la intervenció per temor al dolor, tot i que això ni ho diu ni ho explica. “Ara ja em podria morir, perquè ja ho tinc tot fet”, es repeteix.

Quan mira el seu voltant reconeix cada racó d’aquesta Cala en Forcat. Hi va arribar amb la dona i els tres fills ara fa quaranta anys, quan no existia l’hotel ni tampoc cap de les casetes que ara ocupen la muntanya. Varen comprar el terreny com a solar rústic, s’hi van construir aquesta casa, que van batejar com a Bonanza, en honor a la sèrie televisiva que aleshores feia furor, varen plantar-hi tots aquests pins i hi varen crèixer els fills, a qui va ensenyar a fer pesca submarina, una de les seves grans aficions.

Ara és propietari de sis apartaments d'estil menorquí, alguns d'ells situats a primera línia de mar i al costat de la piscina que hi va fer construir, dos xalets, i d'altres sis casetes situades una mica més allà. Els lloga durant els mesos que hi fa bon temps -de maig a octubre- i li arriben reserves de tot arreu: de la resta de la Península, de Mallorca i també d'Alemanya. Des del club de submarinisme, que ell va muntar, l'alemany que el regenta li envia compatriotes. No es pot queixar.