Llenguado,
maira, mollet, daurada, turbot, salmó, tonyina, rap, roger, cloïsses, musclos,
gambes, canaïlles… Tot això i molt més podria distingir d’entre les xarxes d’un
pescador, assegura amb la mirada encara una mica descol·locada per la pregunta.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhD62lT8JAVhoLnXgDj8JfcmvdCt16hLAItDgiV6stR9k5Mz3-fhOquNsRQ92PvsoFuSKsloNhP2hBsGpA-pLiAkQjlmGtIswfc9CinXMHkPt9WDXiTg5wm-zAPL1sbgCH-pHxWMvn1jvA/s320/Scan0001.png)
El
vincle amb el mar li ve de molt lluny. “El meu avi matern era pescador des dels
10 anys i jo, de petit, recordo que
sopava peix tots els dies de la setmana”, explica. “Cap a les sis de la tarda,
quan el meu avi ja havia arribat a port amb La
Pescadora, la seva barca, arribava al meu carrer, premia el timbre de casa
dels pares i deixava el llenguado i les gambes, que apartava per a mi”,
afegeix.
Ell
era el rei de la casa, perquè va ser el primer nét i, segurament, per això i
perquè va tenir prou temps per conèixer-lo d’aprop, va ser el que va rebre més
festes de l’avi. El seu segon nom, tot i que ara ha quedat relegat només per a
documents oficials, és el de l’avi i això a ell, que si ara visqués ja hauria
celebrat el seu centenari, el deuria omplir d’orgull.