“Jo havia estat un molt bon ballarí, la veritat és
que sempre m’ha agradat ballar i se’m donava prou bé.” –rememora sovint en
traslladar-se als seus anys d’adolescència i de joventut, quan a les tardes,
primer, i a les nits, després, recorria les sales de ball de Barcelona, on les
parelles es coneixien al so de les cançons de José Guardiola, Antonio Machín,
Juanito Segarra o Jorge Sepúlveda.
Parlem
de finals de la década dels anys 50, en una Espanya que començava a despertar
de la postguerra i de quan encara no existien les discoteques, que molt més
tard viurien el seu boom amb l'estrena de pel·lícules com 'Fiebre de Sábado noche' que va catapultar cap a la fama a un jove John Travolta.
Ell, però, que ja havia entrat als
inicis de la seva joventut, ja duia tupè. “Me’l pujava amb un fixador i després
m’hi posava brillantina, perquè era la moda, però tampoc el duia molt
encartronat, al punt just”, assegura ara, mentre reposa a la butaca de la
saleta de casa seva, amb els braços cada vegada més relaxats i estirats cap
amunt, esperant quina direcció prendrà la propera pregunta.
