De petita hauria volgut anar al col·legi de monges, perquè li agradava
l’uniforme amb la faldilla plissada de quadres i els mitjons ben estirats fins
arribar a l’alçada del genoll que portaven les nenes quan sortien i anaven cap
a casa. Però els pares mai la van dur a l’escola de pago; ella va
anar a la pública del poble, com tothom.
A vegades, quan la mare tancava la fruteria que regentava, s’apropaven
fins a Ca les Rafaeles, una botiga antiga estreta i fosca que hi
havia al centre de Martorell, a la part antiga, on hi compràven les samarretes
i la roba interior. La regentaven dues dones grans, una que parlava en català i
l’altre que enraonava amb un fort accent andalús. A ella sempre li havien
semblat unes dones més que centenàries.